El gust per a la lectura

"No hi ha millor regal com a pares que desenvolupar al costat dels seus fills, estratègies de lectura exitoses"

En el següent article desgranarem la importància del paper parental en el desenvolupament d'hàbits lectors en els més petits per a millorar el seu rendiment escolar.

Partim de la base que el paper dels pares és fonamental per a transmetre i inculcar l'interès (gust) per la lectura (reading for pleausure) i, entre altres aspectes, ajudar-los a desenvolupar el pensament crític i les habilitats analítiques. No hi ha millor regal com a pares que desenvolupar al costat dels seus fills, estratègies de lectura exitoses. Dotar als nens d'aquestes estratègies, permetrà al petit accedir a mons nous i meravellosos. La lectura és una bona manera de conèixer i ampliar el seu vocabulari i en conseqüència els atorga una millora en el seu rendiment acadèmic com ha demostrat la recerca científica. La idea seria la següent: millors habilitats per a la lectura es transformen en èxit acadèmic. Hem de tenir molt clar que la lectura és la “porta d'entrada a tots els altres coneixements” (McPike 1995).


És important potenciar la lectura en edats primerenques ja que s'establirà una rutina i el gust per aquesta. Els pares i mestres en aquest punt tenim una labor molt important: proporcionar materials adequats i crear un ambient propici per a la lectura. Dins de l'amalgama de materials que podem presentar, és de vital importància, procedir a la diversificació dels mateixos per a ensenyar-los noves maneres de crear i descobrir significats i explorar experiències sobre el món.

Al seu torn, l'adult ha de fer conscient al nen de quin i per què llegeix.


Uns altres dels beneficis de la lectura, va més enllà del rendiment acadèmic, i ajudarà la persona a tenir èxit en l'actual societat del coneixement perquè serà més àgil per a llegir/entendre/descobrir que s'està innovant. Les recerques van en la línia que els nens que llegeixen a una edat primerenca, mostren un major interès per la mateixa en edats posteriors. Els pares com a referents dels seus fills han de treballar en la direcció de desenvolupar hàbits de lectura, ensenyar-los a llegir per plaer i fora de l'escola, perquè d'aquesta manera puguin llegir amb facilitat en el centre escolar i més enllà. Quan la lectura es converteix en un acte rutinari i agradable, ajuda als nens a obtenir coneixements significatius i interconnectats amb la seva realitat més immediata. També actuen com una arma poderosa perquè els estudiants sobresurtin en la vida.
Si l'exemple parental va en sintonia amb la lectura, els nens de manera natural, se sentiran influenciats i atrets automàticament cap a la lectura. És necessari que els pares escoltin els nens mentre llegeixen els seus llibres escolars i altres textos d'interès.

Com a adults hem de tenir molt en compte que un ús excessiu i innecessari de pantalles, redueix el temps de lectura. La lectura exigeix atenció elaborada i les pantalles parteixen d'una atenció immediata. Lectura i pantalles poden estar en conflicte.

Alguns beneficis de la lectura:

1. Activitat cerebral millorada. Llegir requereix concentració, per tant, involucra a la ment i estimula més regions del cervell que les formes passives d'entreteniment (pantalles).


2. Vocabulari millorat. Ampliació de vocabulari i diferents formes d'expressió sintàctica, narrativa, correcció gramatical i fluïdesa verbal.


3. Millora de la comprensió lectora que es converteix en capacitat per a pensar més afinada. Una altra identitat: més lectura és igual a pensament més elaborat.


4. Desenvolupament del pensament crític. Diferents autors, diferents textos, diferents idees, ens obliga a considerar el que creem i per què. Per als joves amb una fe cristiana, les creences de la qual els seran qüestionades, és de vital importància saber argumentar de forma raonada a favor de la seva fe.


5. Empatitzar amb el proïsme: Llegir i trobar idees diferents ens ajuda a comprendre als altres. Ens ajuda a tenir relacions empàtiques i en la mesura que comptem amb més paraules podem acte-regular-nos millor i relacionar-nos millor.


6. Millora el benestar mental i emocional personal. La lectura ens trasllada a un estat d'assossec i pau. Reducció de l'estrès i de símptomes depressius.


7. Reducció de la pèrdua de memòria. Les persones que realitzen més activitats cognitives al llarg de la seva vida, presenten una deterioració cognitiva més lenta en la vellesa.

Tot això ens arriba a concloure que la lectura per plaer (reading for pleasure) és un component essencial per a l'èxit acadèmic, de l'aprenentatge al llarg de la vida i dels resultats en termes d'estructura familiar i laboral.

7 Estratègies bàsiques per a augmentar la motivació:

1. Deixar que els  fills ens vegin llegir. Parlar amb ells sobre el que estem llegint, què estem aprenent i explicar per què ens encanta llegir.


2. Suggerim possibilitats, però deixem al nen triar els seus propis llibres. Això farà que augmenti la seva motivació per la lectura.


3. Visitar la seva biblioteca local. Allí trobarem una gran quantitat de llibres apropiats per a la seva edat en diferents gèneres per a triar.


4. Fem d'algunes sèries de llibres el nostre millor aliat. Veure pel·lícules basades en llibres que hagin llegit o poden arribar a llegir.

5. Unir-se o formar un club de lectura (a l'aula, entre famílies amigues, en una biblioteca). La interacció amb altres nens i pares farà la lectura més agradable i coneixerà nous llibres i temàtiques.


6. Animem als petits al fet que ens llegeixin en veu alta i ens interpretin als personatges. Que puguin convertir en teatre el que abans era lectura.


7. Inventem un altre final per a la història i convidem als fills a proposar diferents possibilitats. És a dir: deixem volar la imaginació i inventem un final diferent del de l'autor.

Albert Piera i Alex Galvan
Professors i tutors d'Ed. Primària


McPike, E. (1995). Learning to read: School’s first mission. American Educator, 19(2), 3-6.
Bano, J., Jabeen, Z., & Qutoshi, S. B. (2018). Perceptions of teachers about the role of parents in developing reading habits of children to improve their academic performance in schools. Journal of Education and Educational Development, 5(1). 42-59.