I a mi, a on em veu?

Orientar a un estudiant sobre el seu futur acadèmic no és una tasca senzilla. Hi ha alumnes «vocacionals» que ens faciliten molt la feina, ja que des de fa temps tenen clara la seva meta professional. Tanmateix, després hi ha la resta: els qui dubten, se senten desorientats i potser no es coneixen prou com per identificar on poden destacar. És aquí on pren valor el paper del tutor/a personal, que el coneix, el segueix i va mantenint converses periòdiques on es tracten diferents temes que ajuden al creixement personal i acadèmic.

Quan un estudiant et planteja: «I a mi, on em veu?», qualsevol tutor/a pagaria per tenir una bola de vidre per a trobar la resposta exacta. En moltes ocasions són els mateixos pares —distanciats de la realitat universitària o de la formació professional— els qui acudeixen al tutor/a a la cerca de pautes per guiar-los.

Aquesta tasca exigeix una delicadesa extrema: hem de respectar la seva llibertat sense perdre la perspectiva de la realitat. Després de múltiples converses, considerem clau tenir en compte els punts següents, útils tant per a docents com per a famílies:

1. Escolta abans d'orientar

Amb quines matèries gaudeix? Quines activitats l'il·lusionen? De quins temes parla amb entusiasme? Escoltar els seus interessos és el primer pas.

2. Ajuda'l a reconèixer les seves fortaleses ... i les seves febleses.

De vegades, ells mateixos no veuen tot el que són capaços de fer. Observa les seves habilitats, la seva manera de relacionar-se, el seu esforç i les seves capacitats. Tota fortalesa és l'eina necessària per reduir una feblesa.

3. Parleu d'opcions reals.

Conèixer diferents itineraris, estudis i professions obre possibilitats. Informar-se junts ajuda a prendre decisions més serenes. El descart per "impossible" també és una forma vàlida d'anar agafant un camí.

4. No confonguis les teves expectatives amb la seva vocació.

És natural voler el millor per a ells, però el seu futur necessita espai per créixer des dels seus talents, interessos i circumstàncies.

5. Orienta'l sense imposar.

La teva experiència és valuosa, però la decisió també ha de ser seva. Acompanyar l'alumnat és ser a prop, oferir-los criteri i respectar el seu procés.

6. Recorda-li que una elecció no defineix tota la seva vida.

Triar uns estudis és un pas important, però no una sentència. Sempre es pot aprendre, redirigir i descobrir nous camins.

Educar també és ensenyar a triar amb llibertat i responsabilitat.